La campanya ja està finalment en marxa, encara que molts, sobretot els que van per lliure, SI els que van contra tots i contra tothom que no pensa com ells, ja fa temps que estant prenent posicions , a cop de escàndols, agressions, difamacions i sobretot molta rauxa, buscant la notorietat del tot si val.
La nostra reflexió d'avui passa a ser un joc de paraules entre els slogans dels partits que ens agradi o no tenen cert perfil sobiranista i aporten garanties suficients al cuitada que es garantirà l'estat de dret votin a qui votin. Es tracta de sumar forces, de donar un missatge en possitiu, com sembla que tots volen donar, be tots no, n'hi han uns que van a la seva i que rebran una forta patacada, amb altres inputs de prepotència, a la ciutadania. Fent aquesta reflexió ens ha vingut el cap l'antecedent tan important que tenim a Catalunya com el fet de la creació de La Mancomunitat que responia a una llarga demanda històrica dels catalans, en significar la federació de les quatre diputacions catalanes i en el sentit d'equivaler a la devolució de les antigues Corts Catalanes, una institució que vist des del avui,amb la perspectiva del camí empres, i que tenim garantits els nostre dret a l'autodeterminació en diferents formules, es necessari fer-li un digne reconeixement.
La Mancomunitat que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.
Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.
Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
I es en aquesta justa reivindicació que ens sembla que quasi be tots els partits, amb vocació suficient, que avui emprendran aquesta intensa contesta electoral, tindrien molt d'aprendre de l'esperit d'aquests pro-homes. Tant poc reivindicats i que van servir de forma òptima al seu poble amb molts pocs mitjans. Des de la suma i no la resta, des de el positivisme i lluny de la demagògia i els egos, des de la justa reclamació de drets fonamentats, des de el diàleg no incendiari, des de l'alegria i la confiança de la ciutadania, sense exclusions, els cabdills com aquests son reclamats ara pel nostre poble, i utilitzem la paraula cabdill s. s., el que evidentment fa POSSIBLE que els cacics populistes quedin fora de la llista.
LA GENT VALENTA MANCOMUNADA PEL CANVI, ES GARANTIA DE PROGRÉS POSITIU
No hay comentarios:
Publicar un comentario