SEGONES PARTS MAI VAN SER BONES...

El dirigent radical , que ha aconseguit passar l'historia de forma que el seu cognom sigui avui en dia sinònim de Demagògia política, populisme  barat, radicalisme, anti tot i sols a favor d'ell mateix, ja te un nou company de viatge. El paral·lelisme entre els dos personatges es brutal , es com si s'hagués obert davant nostre un túnel temporal entre el espai i el temps, per fer-los coincidir, encara que el primer tot s'ha de dir, va ser primer ministre en diferents governs de la II República, el segon, afortunadament, de moment res de res.

La imatge que millor l'ha retratat aquest personatge radical ha sigut la pel.licula de Antoni Ribas "la ciutat cremada"del 1976 que va ser magistralment interpretat pel gran Alfred Luchetti. La imatge de politic camaleònic, en funció de l'audiència ens ha quedat a tots ben gravada a la retina... canviava el caviar, la bona companyia i l'èxit econòmic i social, pel entrepà de xoriç i els discursos incendiaris davant del proletariat massacrat i empobrit de principis de SXX.

Regar-se en Champagne Francés davant de tothom, fumar montecristos XXL, coqueteja amb la Noblesa Espanyola més decadent i de la premsa rosa, i sobretot inflar-se com un bacó a costa dels caterings i les copes a les celebracions al Drolma o al Via Venetto,  o al ja popular Luz de gas ( que esperem l'hi pagui un royalty per la publicitat que li han fet) com si no haguessis menjat /begut en els darrers 15 dies, son algunes de les exuberàncies d'aquest nouvingut Lerroux de la política Catalana, per després predicar els quatre vents, l'ho empobrits que estem, l'ho desgraciats que som, el que ens roben ( 60 MM € /Dia) i conxorxes victimistes d'aquest estil, mentre vas fruint dels plaers de la vida, al loro, que no falti de res.


 El Poble Català no oblida i serà difícil d'enganyar, després de tants patiments que personatges d'aquest estil ens van fer viure a principis del SXX, no hi patiu gaire, a la fi, l'hi succeirà al que a Lerroux, tot el pastel s'el hi va descobrir arribant al punt ,que al final de la seva vida política, un cop ja desemmascarat pel escàndols i la corruptela del extraperlo que demostraven que només anava cara al negoci, es va apuntar al "carro" del alzamiento nacional,passant, en un període de pocs mesos de liderar el Partit Republicà Radical a anar al rebuf dels  "guanyadors", si es que ja ho dieun que qui juga amb foc es crema....i si no tens res de res al darrera es que literalment "desapareixes del mapa polític", tant efímer com és,  per acabar exiliat i fonadiss a Portugal o en aquest cas a Tashkent, per que s'ha cremat, sobre expossant-se i sobre actuat tant,  que tos, els del Sur i els del nord,  el van repudiar. No era creïble, i per lo tant in-utilitzable pel joc de les equidistàncies polítiques.

L'historia es un mirall i aqui tenim on fer-ho. I com tots sabem segones parts mai van ser bones....potser tindrem un nou sil·logisme quant ens refarirem d'aqui uns anys a aquesta aventura  política de principis del SXXI i emprarem un nou terme Laportisme per definir tota política demagògica radical " prêt a porter" , Unilateral ( aixó si Premium) i en el fons anti-catalana, ja que només va a favor de MY,Myself and I es dir ell mateix, pels qui no son poliglotes.