PIT I COLLONS

Doncs si aquesta es una més del amic Jan, aquest líder carismàtic que el nostre estimat país ens ha regalat, amb tics demagògics dignes del propi Lerroux. Vol vendre canvi, i com més ràpid millor, però tot es un Bluff, "atenció que ara be laporta hi ho arregla tot ", es clar, com  no amb amb "pit i collons", no podria ser d'una altre manera, ell es una estrella mediàtica que es deu al seu públic ( claca), està acostumat al glamour de les seves estrelles futbolístiques ( que els hi consentia tots els capricis), les seves festes i la seva bombolla "rosa" de la premsa del cor... 

Aquest cocktail centrat en campanya, que es el que ens interessa, es tradueix en la precipitació i la improvisació en que es mou el partit de Laporta ( recordem inscrit el passat mes de juliol), en el tot si val, i doncs, el passat 28 d'octubre, piulejava i escampava per tot arreu, treien pit ( i collons, com no), que seria l'únic presidenciable a tindre ressò Internacional, ell el gran mediàtic i anunciava, abans de que es produís, acostumat com està a vendre fum, dels fitxatges,  que el redactor del NEW YORK TIMES , Raphael Minder, viatjava expressament per entrevistar-lo amb exclusiva, poc més que per la seva gran ascendència en el panorama polític català...

Doncs, tal i com anunciaven als quatre vents, si senyor, una piula i de les grosses, l'entrevista que es va produir, es que no va ser tal i com ell s'imaginava que seria en els seus deliris de grandesa nacionals, ja que el periodista demostrant que es un bon professional, no només va parlar amb ell, també ho va fer amb en Xavier Faus, Marc Ingla, Jimmy Burns i Narcis Serra, en el mateix article, per tal de tenir una visió polièdrica i fonamentalment centrada en els merders i els guirigalls legals en els que s'ha vist implicat degut a la seva mala gestió, demanant-se com es possible que havent-ho guanyat tot no només perdi les eleccions per golejada ans el contrari el soci l'hi dona l'esquena i l'hi demana responsabilitats ( impeachment com  els agrada dir als americans ). Si es que no tot si val, es clar, una mica de seny Català. Inclús Ingla afirma que si ell hagués guanyat l'hi hagués passat comptes a en Laporta per la seva mala gestió econòmica i patrimonial del club.

Podeu llegir l'article Complert:

Accounting Battle Distracts From Barcelona’s Success

De la seva carrera política, del seu somni de gran estadista, se'n parla de refilo i de puntetes, no interessa, quelcom que no existeix i es insubstancial, incapaç de liderar cap canvi, que no sigui el de "salvar-se" a ell mateix. "El pitjor" es que aquest periodista ben informat i que deu portar anys veient-les de tots colors, qualifica, sense embuts a Laporta de EXUBERANT i de perfil AUTORITARI, si, com  quant el Fidel va titllar de "furhercito" al Ansar, potser es pel suport a l'ombra del ex-cuñao, qui sap. 

No si ja ho diuen que "s'agafa abans un mentider que un coix" i que "La pell de l'os no es pot vendre abans de caçar-lo",en aquest cas ha estat del tot ben be així. Per cert els Lapartaboys que tant cofois estaven, ni mu....igual com quedaran el proper 29N, quant el seny Català ja hagi parlat . La independència  és possible i serà una realitat però podem assegurar que no vindrà d'aquest personatge tan "estrafolari" per titllar-lo d'alguna forma, la política s'ha de deixar pels polítics i no els oportunistes i els busca-vides de torn....

Seguirem informant...